Antecedents
Mèxic és un país immers en múltiples guerres. El context és tan divers i complex que costa exposar-lo de manera simplificada. Per fer-ho normalment recorrem a les xifres de violència, impunitat i pobresa, i a la situació general dels drets humans al país.
Ara bé, Mèxic és també i, sobretot, un país d’esperança i resistències. Per tota la seva geografia, l’afany de persones defensores dels drets humans, organitzacions, comunitats, pobles i nacions manté i renova la fortalesa del teixit social. La seva -molt- jove democràcia liberal en desenvolupament contrasta amb experiències centenàries de participació, organització, representació i presa de decisions que es transformen amb creativitat constant. Els pobles originaris, amb la seva increïble resiliència i plasticitat social, en són una mostra especial. Si no fos així, sense aquesta riquesa social, ètica, política, cultural i epistemològica, Mèxic estaria absolutament devastat. I tanmateix resisteix: els esforços per transformar i fer possible la Vida al país superen, i superaran, la dimensió dels seus horrors.
La lluita i la determinació per fer possible l’exercici ple dels drets humans a Mèxic han portat les persones defensores a recuperar sabers ancestrals d’organització comunitària i experiències dels pobles en resistència, per adaptar-los i actualitzar-los, així com a desenvolupar capacitats jurídiques, polítiques, de seguretat, socials, econòmiques i ambientals cada cop més sofisticades. I encara que aconseguim grans avenços cas per cas, procés per procés, la realitat sempre sembla superar-nos. En aquest sentit, és important dimensionar tota la feina que queda per fer, tots els reptes per superar, alhora que valorem la importància de cada victòria, per petita que sigui. Necessitem comprendre la infàmia, la ignomínia, la brutalitat i la crueltat del país i, davant d’això, malgrat això, optar per l’alegria com a aposta política i acció en rebel·lia.
L’experiència de les persones defensores dels drets humans a Mèxic ens permet afirmar que una de les estratègies per prevenir o aturar violacions de drets humans i accedir a l’exercici dels drets o al seu reconeixement pot constituir-se de tres elements: la via jurídica, la social i la política. Dins d’aquesta estratègia resulta indispensable accedir al sistema d’impartició de justícia, a les institucions de l’Estat en conjunt, així com a institucions internacionals de protecció dels drets humans quan cal; enfortir les capacitats i la cohesió del teixit comunitari; i ocupar pacíficament l’espai públic, per exigir així allò que jurídicament i humanament ens correspon.
En un país on encara existeixen polítiques públiques, plans, programes i projectes que vulneren drets humans, i on el sistema d’impartició de justícia promet impunitat a pràcticament la totalitat dels casos que sol·liciten la seva intervenció, no n’hi ha prou amb els procediments administratius ni el litigi estratègic per exercir el dret a l’accés a la justícia; resulta indispensable, a més, vincular-los a l’acció social –organització i intervenció individual, col·lectiva i comunitària– i política –insistim, com a ocupació de l’espai públic, més enllà de la representació partidista– per influir sobre la voluntat i la responsabilitat de les autoritats competents corresponents.
En el marc de l’acció política, moltes persones defensores dels drets humans mexicanes han reconegut les possibilitats que comporta la coordinació d’esforços entre persones defensores que treballen a Mèxic i qui ho fa en solidaritat a escala internacional, en aquest cas, des d’algun Estat membre de la Unió Europea. Els exemples de vincles solidaris que van compartir l’afany per transformar espais malalts de violència en oportunitats i alternatives per a la pau; experiències pel dret a l’accés a la justícia, la llibertat i la seguretat, o el dret dels pobles a la lliure determinació i l’autonomia; iniciatives que inspiren i nodreixen les accions de persones defensores al Nord i al Sud Global; esforços compartits per protegir la vida mateixa, són innombrables, i els resultats aconseguits van ser en moltes ocasions excepcionals. Alguns exemples són:
- accions solidàries, els esforços per la Pau a Chiapas després de l’aixecament armat de 1994 o la Jornada Global per Ayotzinapa després de la desaparició forçada de 43 estudiants el 2014, per destacar-ne un parell;
- feina de difusió d’informació i sensibilització en Estats membres de la UE –per la llibertat o la seguretat d’alguna persona defensora–;
- accions d’incidència en institucions de la UE o del Sistema de les Nacions Unides –les organitzacions que fa anys que participen del “Diàleg d’Alt Nivell Mèxic–UE sobre Drets Humans” o qui ha contribuït a l'”Examen Periòdic Universal” a l’Oficina de l’Alta Comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides en donen compte–;
- l’obtenció de recursos a través del finançament de projectes de cooperació internacional;
- l’acompanyament internacional –la presència física de persones observadores– per desincentivar la violència contra persones defensores i recolzar processos socials de defensa de drets;
- els programes d’acollida temporal a persones defensores dels drets humans en risc, etc.
- Red Nacional de Defensoras de Derechos Humanos en México (RNDDHM)
- Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos (IM-Defensoras)
- Red Nacional de Organismos Civiles de Derechos Humanos “Todos los Derechos para Todas y todos” (Red TDT)
- Red por los Derechos de la Infancia en México (REDIM)
- Espacio de Organizaciones de la sociedad Civil para la Protección de Personas Defensoras de Derechos Humanos y Periodistas (EOSC)
- Grupo de Trabajo sobre Política Migratoria (GTPM)
- Red de Incidencia EU-LAT
- Brigadas Internacionales de Paz – México (PBI-México)
- Servicio Internacional para la Paz (SiPaz)
- Movimiento Sueco por la Reconciliación (SweFOR)
- Transnational Institute (TNI)
- Organización Mundial contra la Tortura (OMCT)
- Asociación por la Paz y los Derechos Humanos Taula per Mèxic (TxM)